Els guants de porter són peces d'equip especialitzades que porten els porters al futbol. Tot i que les regles es van modificar ja el 1875 per permetre l'ús de guants, els primers porters generalment es van negar a portar-los; En particular, el porter del Manchester City, Frank Swift, encara va optar per fer aturades a mà nua durant la final de la FA Cup de 1934, i el porter francès Chayriguès també va insistir a jugar sense guants als anys vint. Tot i que les "Regles de Cambridge" de 1863 no especificaven equipament per als porters, l'empresari britànic William Sykes va presentar la primera patent per als guants de porter el 1885, tot i que mai van entrar en producció en massa. El porter argentí Amadeo Carrizo va ser pioner en l'ús de guants als partits per millorar el control de la pilota, provocant una tendència que altres van seguir aviat.
A la primera meitat del segle XX, els guants servien principalment per protegir-se del fred i normalment estaven fets de pell o llana. L'any 1949, el diari francès *L'Équipe* advocava per la professionalització de l'equip de porter. Els dissenys experimentals, com ara la jardineria o els guants de xef, van aparèixer durant els anys 60 i 70. Després de l'adopció generalitzada dels materials d'escuma de làtex a la dècada de 1980, els guants van evolucionar cap a un equipament competitiu modern, amb tres estils de tall principals: palma plana, tall negatiu (costura interna) i dit rodó. A la dècada de 2010, els fabricants van començar a experimentar amb tecnologies com la impressió 3D en la producció de guants. En el període previ a la Copa del Món de 2022, el nombre de compradors globals va augmentar un 323% interanual. Durant la Copa del Món de 2026 (acollida pels EUA, Canadà i Mèxic), el porter suís Gregor Kobel va revelar que va aplicar vaselina als seus guants per millorar l'adherència.
