Les espinilleres són equips de protecció per a la part inferior de les cames en el futbol (futbol), dissenyats per dispersar l'impacte de les forces externes i reduir el risc de fractures a la tíbia i el peroné. Inventats el 1878 per Sam Widdowson del club anglès Nottingham Forest, són obligatoris per als jugadors durant els partits, tot i que la normativa no n'especifica les dimensions exactes. Es classifiquen segons la forma en guardes "petits" i "grans": els primers són lleugers però ofereixen menys protecció, cosa que els fa populars entre els jugadors atacants, mentre que els segons proporcionen una major cobertura, inclosa la protecció del turmell, i solen ser utilitzats pels jugadors defensius. Els mètodes de fixació inclouen proteccions antilliscants (assegurades amb una màniga) i proteccions fixes (assegurades amb corretges integrades).
Els orígens de les espinilleres es remunten als greixos de bronze utilitzats a l'antiga Grècia i Roma; Widdowson va adaptar més tard l'equip de protecció de cricket per al futbol. L'any 2011, es van provar sensors incrustats a les canyelles per ajudar en l'oficina, específicament per detectar el busseig, però la tecnologia no va ser adoptada per la FIFA. Les canyelles modernes estan fetes de materials com el poliuretà (PU), el plàstic i la fibra de carboni, i els jugadors professionals solen optar per models que equilibrin el baix pes amb una protecció eficaç. A més, alguns jugadors utilitzen "mini" protectors de canyes a causa del seu pes més lleuger i la seva capacitat per ajudar a prevenir rampes de panxell; per exemple, el jugador japonès Keito Nakamura va portar aquest tipus de guàrdia durant la Copa del Món de 2026.
